Temps de canvi

Un punt de vista socialista

Contacte

User: FerranPedret
Name: Temps de Canvi

En campanya


Combatem la crisi
Combatem la crisi i les seves causes!

Vine a la Festa de Maig del PSC!
16 de maig, Parc de l'Estació del Nord

Mobilitzem-nos contra la jornada de 65 hores setmanals
Aturem la jornada de 65 hores!

La República
Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya

Cap a la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya!

SPANISH, ENGLISH, FRENCH, AND GERMAN VERSION


Música


Discover Mano Negra!

Fotos recents

Blog photo: Primer de Maig 2009 - Pancartes
Blog photo: javilopez
Blog photo: grupetBCN
Other media

Sindicació

Comptador

Blog visitat *loading* vegades

Locations of visitors to this page

Auditado por Hispavisitas.com

Titulars



Qui ens enllaça?

Estem a

Vota'm al TOP CATALÀ!

Blogarama - The Blog Directory

directorio de blogs en español

directorio de weblogs. bitadir

Navega amb Firefox!


Optimització

Optimitzat per a Netscape 7.2 i Mozilla Firefox 1.0.1
Millor visualització a 1024x768

  • Contact me
  • My profile
  • Linkme

Home » April 2009
04/30/09

Què faràs demà?

Demà és 1 de maig. Una data assenyalada en roig, d'un roig encès, als calendaris. Un dia festiu. Un dia en el que pots fer mil i una coses. Pots sortir a passejar, pots anar a la muntanya o a la platja, pots quedar-te a casa a llegir, o el que se t'acudeixi. Però també et pots remirar el calendari, rumiar-t'ho bé, trucar els companys i baixar plegats a la manifestació que, com cada any, convoquen els principals sindicats. Aquest any tens molts motius per fer-ho. Hi són els de sempre, i pels quals no has faltat mai a aquesta manifestació, com la commemoració dels màrtirs de Chicago i de tots els treballadors i treballadores que han lluitat en el passat, com la solidaritat amb els treballadors d'arreu del planeta, com la defensa d'una alternativa a l'actual model social i econòmic.

A aquests hi hem d'afegir la necessitat de mobilitzar-se contra la precarietat i la temporalitat laboral, contra l'alta sinistralitat (que hi té molt a veure), contra els salaris de misèria i per un major salari mínim interprofessional, a favor de pensions més dignes i per l'ampliació dels drets socials. Per l'aprofundiment i desenvolupament de l'Estat del Benestar, per l'educació i la sanitat públiques, per reclamar el desplegament de la llei de l'autonomia personal, contra la discriminació salarial de les dones, per la millora de la formació contínua i la professional, pel canvi de model productiu, per reivindicar el paper de l'economia social i que se li doni més suport, per protestar per les taxes d'atur juvenil, per pronunciar-te contra els ERE i contra les deslocalitzacions, per recolzar el manteniment del teixit industrial català, per protestar contra les pràctiques antisindicals en sectors de l'economia com el telemàrqueting i d'altres, per solidaritzar-te amb els acomiadats en el context de l'actual crisi.

També per dir als bancs i empreses que exigim responsabilitat social als agents econòmics, i que després de més de 10 anys de creixement i beneficis d'escàndol no poden pretendre que els treballadors carreguem amb tot el pes de la crisi. Per mostrar la teva solidaritat amb els treballadors immigrats i dir ben alt que, catalana o estrangera, hi ha una sola classe obrera. Per dir a la CEOE, Foment del Treball i altres patronals que ni somiïn en la desregulació del mercat laboral, ni en l'abaratiment de l'acomiadament. Per mostrar la força dels treballadors i treballadores, del treball organitzat i la ciutadania compromesa.

Espero que siguem molts els qui caminem plegats demà. Trobem-nos a les 11.30h al Passeig de Gràcia amb la Ronda de Sant Pere.

Què faràs demà?


Enviat per: FerranPedret a les 19:45 | Enllaça | comments |
       memoria historica, politica, economia, internacionalisme

04/20/09

Increïble

El que fa Andy McKee amb la guitarra s'ha de veure per creure-ho...



 

Enviat per: FerranPedret a les 17:17 | Enllaça | comments |
       cultura, música

Socialisme en moviment

Ahir es va clausurar el Xè Congrés de la JSC-Barcelona amb l'elecció i proclamació de la nova comissió executiva de la federació barcelonina de la Joventut Socialista de Catalunya. Ha estat un molt bon congrés, on la gestió de l'equip sortint, encapçalat per qui ara és Primer Secretari de la JSC, el company Javier López,  ha obtingut el recolzament literalment unànim dels delegats i delegades acreditats al Congrés. Els documents de treball estaven molt elaborats i les esmenes presentades i debatudes l'han enriquit notablement. Una actitud combativa front a la crisi i a les idees neoliberals que fonamenten les polítiques que l'han provocada trespuava del conjunt dels treballs congressuals. També del discurs del nou Primer Secretari de la JSC-Barcelona, el company Julio Jiménez, elegit amb els vots d'una amplíssima majoria dels joves delegats i delegades socialistes. Al vídeo que trobareu a continuació podreu veure un resum de l'acte de clausura.


Clausura Xe Congres JSC Barcelona from JSC Barcelona on Vimeo.
 

Enviat per: FerranPedret a les 10:11 | Enllaça | comments |
       historia de la jsc, politica

04/19/09

Ha mort J.G. Ballard 

L'agost de 2008 vam publicar el següent artícle sobre una exposició que ques va fer al CCCB sobre l'autor que ha mort avui.

Des de l'agost de 2008 a enguany he llegit un parell de llibres més seus i sempre recomanables.

L'article deia:

Crec Al CCCB de Barcelona, altrament dit Can Ramoneda, i fins a final d'octubre s'hi troba una exposició dedicada a J.G. Ballard que vull recomanar.

Desconeixia aquest escriptor però és d'aquells que sense saber-ho, n'era seguidor, ja que hi ha dues pel·lícules adaptades de les seves novel·les que són grans films.

La primera "L'Imperi del Sol" de l'Spilverg, la qual sorpren pel fet de que és biografica del mateix Ballard i la segona "Crash" del gran David Cronenberg, aquesta si que és una gran pel·lícula.

Els entesos en Ballard afirmen que si Juli Verne és el visionari que descriu el segle XX en el segle XIX Ballard a partir dels anys cinquanta descriu el segle XXI, el futur immediat.

Ballard no es centra en els invents i la tecnologia com Verde, Ballard és un escriptor de ciencia ficció orientat però cap a l'interior de la naturalesa humana. Com ens sentirem quan estiguem rodejats per tecnologia? Com serà la nostra lògica? i la nostra moral? Quin sentit del plaer tindrem en el futur? i del dolor? Dins d'una metropoli ens sentirem sols o acompanyats?

No descriu un futur llunyà, al contrari, ell afirma que no li interessa el futur més enllà dels propers cinc minuts, afirma que el futur no existeix i que el passat és variable (ja que ens el fem psicològicament a mida) per tant només ens podem centrar en el present que és el que ho domina tot.

A l'exposició t'expliquen que Crash era una novel·la que es considerava impossible d'adaptar al cinema, però el David Cronenberg (director també de The Fly) s'hi va atrevir rebent els elogis fins i tot del mateix Ballard.

Els seus llibres i les pelis estan plens del què Garcia Marquez diria "los demonios del autor" un sentit de la fatalitat, del cataclisme, de la cruesa, del ciment, de la violència i de la buidor. Tot plegat creant escenaris absolutament inquietants, ja que de la mateixa manera que desitges que el futur no sigui així te n'adones que aquest futur és gairebé present, i que si no existeix encara, podria existir perfectament tal com el descriu.

Enviat per: joanriera a les 20:43 | Enllaça | comments |
       cultura, llibres

04/15/09

Missatges repetits
Durant aquestes vacances he tingut la oportunitat de navegar per la xarxa més detingudament del que és habitual i també he pogut llegir més varietat de premsa més enllà del diari del bar quan faig el cafè cada matí.
En aquest sentit, he intentat llegir blogs de diferents persones, algunes properes ideològicament i d’altres que no ho son tant. He llegit premsa escrita, premsa a la xarxa, intentant abraçar la informació més rigorosa i contrastada amb aquella feta a cop de titular, i sensacionalista per poder-me fer un resum global de quina és la situació que estem vivint o, millor dit, sobre quina és la situació o situacions que ens expliquen sobre allò que estem vivint.
Malauradament, i amb una barreja de sorpresa i decepció, el panorama és molt poc encoratjador. Si bé és cert que Internet al principi ajudava a compensar un dèficit de informació en els medis més tradicionals, hem arribat al punt que ara n’ anem més que sobrats, al meu entendre, fins i tot en excés.
Mai he pensat, i no ho faré ara, que tenir quanta més informació és dolent, però quan un intenta llegir amb paciència es troba amb una sèrie de tòpics, de missatges repetits, d’altaveus propagandístics que realment fan por.
Molts diaris de format electrònic segueixen una política d’anar repetint un cert missatge en funció de l’interés a què responen. Permeten una sèrie de comentaris a les seves notícies que en la majoria de casos no aporten res més que l’insult a qui escriu l’article o que diuen com d’acord estan amb el seu “company” escriptor.
En altres formats d’Internet ens trobem amb gent que escriu sobre les bondats del partit polític, associació, entitat  al qual fa temps que hi està afiliat/da. Poques vegades ens trobem a que ens convidin a un debat o reflexió profunda sobre algun tema. La majoria d’ocasions son mers altaveus.
Total, que acabem mirant la premsa tradicional com ja feien els nostres avis mirant de trobar una mica més d’objectivitat en les notícies, però ... acàs hi ha realment algun diari independent? Es pot llegir la mateixa notícia en dos diaris diferents i sembla que ens estiguin parlant de dos fets que no tenen res a veure.
Voldria trobar-hi alguna explicació, alguna manera de canviar això, però crec que és quelcom inherent a la naturalesa humana. Abans per controlar la informació, ens en donaven poca i censurada. Ara, per tal de mantenir-nos desinformats, ens bombardegen amb més informació de la que som capaços d’assumir fent-nos tornar bojos emparats en el concepte de la llibertat d’expressió i de informació. La qüestió és que algú pugui anar controlant la informació, per poder anar colant els missatges importants repetidament fins que els acabem fent propis.
De fet, ambdós casos em semblen repugnants. Aquí prou que sabem el que és la censura, i només pensar en qui deia allò de “una mentida repetida mil vegades acaba sent una veritat” és per posar-se a tremolar.
Potser que algun dia tots ens permetem el dret de pensar per nosaltres mateixos. De vegades és arriscat, però també és més gratificant. Allò que ens donen fet mai fa la mateixa il·lusió que allò per la qual cosa hem lluitat i el fet de pensar, ni que sigui de tant en tant, més enllà dels missatges que ens repeteixen com si fóssim brètols, no està del tot malament.
 
 

Enviat per: JoanS a les 13:24 | Enllaça | comments |
       cultura, politica, llibres

04/14/09

14 d'abril

Quin enorme dipòsit d'il·lusió i esperança varen fer milions de persones en la República, en aquell esclat d'alegria que va ser el 14 d'abril de 1931! Quants segles de misèria i explotació, de repressió i marginació esperaven reparació amb el nou règim republicà! Les classes populars, els treballadors, molts menestrals i camperols, molts professionals liberals i intel·lectuals havien anhelat la República, en la que veien la possibilitat de regeneració d'un país atrofiat per la reacció, en la qual veien la possibilitat de realitzar en democràcia els ideals de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, en la qual veien la promesa de la justícia social, de la reforma agrària, de l'educació universal.

I malgrat totes les dificultats i traves, l'obra de la República va ser extraordinària, convertint aquest en un dels períodes de la història de major modernització i transformació del país. 

La rebel·lió militar feixista del juliol de 1936, però, va venir a intentar destruïr allò que l'impuls de les forces populars estava construint. El valor i determinació amb què el poble treballador es va llançar als carrers a defensar amb les armes la República va fer fracassar el que s'havi pensat com un més del pronunciaments tristament freqüents en la nostra història, i la resistència popular va estendre's encara durant tres anys, fins la caiguda d'Alacant l'any 1939.

Avui retrem homenatge a aquesta generació d'homes i dones extraordinaris que varen formar les milícies de la República, els qui en l'entusiasme de les primeres hores varen protagonitzar una autèntica revolució popular, frenant les tropes sublevades, prenent control de la indústria i del camp per garantir la producció, per bastir en temps rècord una indústria de guerra al servei del poble, amb un entusiasme que es reflectia en la consigna més voluntarista de la República... Feu tancs! I els feien, i aquells blindats improvisats, aquells tanques de juguete partien al front amb el millor del nostre poble, els milicians i milicianes de la República!

Avui els recordarem, a ells i als qui en hores de foscor van mantenir aquest combat per la llibertat i la igualtat. Però no en farem un exercici de nostàlgia, no, sinó de recuperació d'una part de la memòria obrera i popular de la nostra ciutat i del nostre país. Més encara, en farem un record de que no renunciem a construir una democràcia més plena i profunda encara, una democràcia que, és clar, concebem en forma de República.

Ens convida a fer-ho la JSC-Barcelona, avui a les 19.30h, a la Plaça de Sant Josep Oriol (que entre 1937 i 1939 es va anomenar Plaça del Milicià Desconegut). Apleguem-nos-hi!

Enviat per: FerranPedret a les 12:08 | Enllaça | comments |
       memoria historica, politica

04/01/09

Una d'en Lleó

"Per assegurar el triomf dels seus interessos en grans qüestions, les classes dominants es veuen obligades a fer concessions en qüestions secundàries; això mentre aquestes concessions càpiguen dins llur comptabilitat. En l'època d'ascens capitalista, sobretot durant els darrers anys abans de la guerra, aquestes concessions, almenys pel que fa a les capes superiors del proletariat, varen tenir un caràcter plenament real. La indústria d'aquella època progressava sens pausa. El benestar de les nacions civilitzades, parcialment també el de les masses obreres, creixia. La democràcia semblava infrangible. Les organitzacions obreres s'enfortien. Al mateix temps, creixien també les tendències reformistes. Les relacions entre les classes, almenys exteriorment, es suavitzaven. Així s'establien en les relacions socials determinades normes elementals de moral junt a les normes de la democràcia i als hàbits de la pau social. Es forjà la impressió d'una societat cada dia més lliure, justa i humana. La corba imparable del progrés semblava infinita al sentit comú.

Però en lloc d'això va esclatar la guerra amb la seva còrrua de commocions violentes, crisis, catàstrofes, epidèmies i salts enrere. La vida econòmica de la humanitat es trobà en un atzucac. Els antagonismes de classe s'exacerbaren i es manifestaren a plena llum del dia. Els mecanismes de seguretat de la democràcia començaren a esclatar un rere l'altre. Les regles elementals de la moral es revelaren encara més fràgils que les institucions de la democràcia i les il·lusions del reformisme.(...) Als esperits senzills i abatuts els semblà que tals inconvenients eren un inconvenient momentani de la guerra. En realitat eren, i continuen essent-ho, manifestacions de la decadència de l'imperialisme. La putrefacció del capitalisme significava la putrefacció de la societat contemporània amb llur dret i llur moral."

Lev Davídovitx Trotsky, a Llur moral i la nostra (1938)

Enviat per: FerranPedret a les 18:17 | Enllaça | comments |
       cites, memoria historica, politica, economia

Tots junts guanyarem el combat

fotogrupBarcelonaEl passat cap de setmana dos companys d’aquest blog vam assistir com a delegats al XIIIè Congrés de la Joventut Socialista de Catalunya. La pràctica totalitat de la resta hi van assistir com a convidats. Per a tots, no obstant, va ser un cap de setmana ple de records, emocions i il·lusió. 

La JSC és la organització a la qual tots nosaltres hem dedicat el millor dels nostres esforços, a la qual hem aplicat totes les nostres capacitats, provant de construir una eina útil en la lluita pel socialisme.

Durant els nostres anys de militància a la Joventut Socialista, hem desenvolupat diverses responsabilitats i hem defensat sempre una determinada orientació política, estratègica i organitzativa. A voltes reeixint en la nostra aposta, i a voltes no tant, hem après molt de la nostra experiència militant, i hem procurat contribuir a l’avenç de les nostres idees.

Ara hem pogut veure com una sèrie de companys de la JSC als quals sabem excel·lents han sabut bastir un projecte atractiu per a la majoria de la militància, i han obtingut per tant la confiança dels delegats i delegades reunits al Congrés reunit a Viladecans els dies 27, 28 i 29 de març de 2009, a fi de que condueixin aquesta organització juvenil durant els propers anys. Els treballs congressuals han estat interessantíssims, el clima generat ha estat certament esperançador, i el discurs compartit col·lectivament pels impulsors d’aquest canvi, ha estat ple d’encert i visió estratègica.   javi2

Ha estat un plaer compartir novament delegació amb els companys i companyes de la Federació de Barcelona de la JSC, i compartir Congrés amb tan bons companys i companyes d’arreu de Catalunya. Des d’aquí els volem felicitar a tots per la bona feina, per la intel·ligència col·lectiva que han demostrat, per la maduresa i també per  la seva audàcia. També des d'aquí els volem dir que els llaços de solidaritat i companyonia que ara han forjat romandran, i seran de ben segur l'element que els alleugerirà les tasques més feixugues.

Tenim plena confiança en el futur de la organització, ens els companys David Lizoain i Javi Angulo, elegits membres de la direcció nacional, i no podem fer menys que mencionar especialment en aquest punt al company Javi López, nou Primer Secretari de la JSC, home cabal, intel·ligent i preparat, amb gran empenta i determinació, amb capacitat de generar consensos i complicitats, de fer equips, i d’un ferm compromís socialista.

Un home jove al qual vam conèixer un dia, fa uns anys, quan tot just començava a militar a la JSC, i que ens ha fet sentir agraïts i plens d’orgull.

Enviat per: FerranPedret a les 13:40 | Enllaça | comments |
       historia de la jsc, politica