Temps de canvi

Un punt de vista socialista

Contacte

User: FerranPedret
Name: Temps de Canvi

En campanya


Combatem la crisi
Combatem la crisi i les seves causes!

Vine a la Festa de Maig del PSC!
16 de maig, Parc de l'Estació del Nord

Mobilitzem-nos contra la jornada de 65 hores setmanals
Aturem la jornada de 65 hores!

La República
Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya

Cap a la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya!

SPANISH, ENGLISH, FRENCH, AND GERMAN VERSION


Música


Discover Mano Negra!

Fotos recents

Blog photo: Primer de Maig 2009 - Pancartes
Blog photo: javilopez
Blog photo: grupetBCN
Other media

Sindicació

Comptador

Blog visitat *loading* vegades

Locations of visitors to this page

Auditado por Hispavisitas.com

Titulars



Qui ens enllaça?

Estem a

Vota'm al TOP CATALÀ!

Blogarama - The Blog Directory

directorio de blogs en español

directorio de weblogs. bitadir

Navega amb Firefox!


Optimització

Optimitzat per a Netscape 7.2 i Mozilla Firefox 1.0.1
Millor visualització a 1024x768

  • Contact me
  • My profile
  • Linkme

Home » June 2009
06/22/09

Primer assalt a Perpinyà

Ahir es van repetir les eleccions municipals a Perpinyà, la veïna ciutat del nord. Es van repetir, sí, perquè les eleccions municipals a França van ser al març de 2008. Però les de Perpinyà van ser invalidades per un frau massiu organitzat a favor de la candidatura conservadora de Jean Paul Alduy (UMP), en cita textual de la sentència que confirmava la tupinada.

Així, en aquest primer assalt d’ahir (a França les municipals es celebren a dues voltes), el conservador Alduy ha obtingut un 40,35% dels vots (un 2% més que al març passat), la nostra companya socialista Jacqueline Amiel-Donat ha obtingut un 24,75% dels vots (un 4% més), i el candidat centrista Jean Codognès (MoDem+Els Verds), ha obtingut un 14%, el que suposa un retrocés respecte als registres que havien obtingut l’any passat.

No passaran a la segona volta ni la candidatura de diversos de dreta de François Rivière, ni la de la ultradreta de Louis Alliot (Front Nacional), ni la sostinguda per Lutte Ouvrière i el Nouveau Parti Anticapitaliste, de Michael Cufi.
Només 5000 vots separen a la socialista Amiel Donat, que concorre per una coalició de PS, PCF, PRG i altres, d’Alduy. La participació a la primera volta ha estat del 53,84%, idèntica a la primera volta de març de 2008. La segona volta es celebrarà el proper dia 28, i resta per saber si Codognès, que es diu de centre-esquerra, retirarà la seva candidatura per afavorir les possibilitats de l’esquerra o, pel contrari, decidirà mantenir-se, fragmentant el vot progressista, com sembla que avui al migdia podria anunciar.

En tot cas, des d’aquí trametem tot el nostre suport a l’esquerra de Perpinyà i als nostres companys socialistes, que han estat realitzant una magnífica campanya per acabar amb els 50 anys de governs conservadors a la ciutat nord-catalana. Una delegació de socialistes barcelonins  va ser present al gran míting que van organitzar el passat 10 de juny, i esperem trobar alguna manera de donar un cop de mà en aquest nou esforç de cara a la segona volta.

Enviat per: FerranPedret a les 09:44 | Enllaça | comments |
       dret, politica, solidaritat, internacionalisme

06/19/09

Condemnes

Aquest matí ETA ha assassinat de nou. Un cotxe bomba ha esclatat a les 9 i cinc minuts del matí a Arrigorriaga (Biscaia), llevant la vida a Eduardo Puelles García, inspector del Cos Nacional de Policia especialitzat en la lluita contra el terrorisme. De nou, també, les condemnes unànims, les concentracions silencioses, les marxes ciutadanes i la ferma determinació dels demòcrates de no cedir davant el totalitarisme etarra. Però la condemna més ferma al terrorisme l'està subscribint el poble basc, que nega futur polític als que justifiquen atemptats com els d'avui. Fins i tot sectors socials que fins ara donaven suport com un bloc a ETA estan començant a dissentir de l'afeblida i embogida banda criminal. Els votants troben opcions a Aralar, a Batzarre i a altres formacions independentistes, o fins i tot a l'abstenció, i el control que exerceix ETA sobre la seva branca política està servint només per anorrear-la i convertir-la en cada cop més marginal. D'això se n'adonen amplis sectors dels presos etarres i de l'antiga Batasuna, que malden en un debat intern per imposar-se als intransigents. ETA fa moltes pudors, però la més intensa darrerament és la de la derrota. La futilitat d'aquest assassinat, que encara el fa més terrible i que esperem que sigui el darrer, quedarà confirmada quan ETA faci l'únic pas que, en bona lògica, pot donar: el d'autodissoldre's. 

Com a apunt marginal, hem d'esmentar que avui, a quarts de cinc de la tarda, uns aprenents de bruixot encaputxats han decidit llançar un còctel molotov i globus de pintura contra la seu del Partit dels Socialistes de Catalunya i la Joventut Socialista de Catalunya al Districte de Sants-Montjuic. Per sort només s'han de lamentar desperfectes. Especialment els existents a la obtusa i emmetzinada consciència dels assaltants. No ens feu cap por, i no pensem callar ni retrocedir. Vosaltres veureu què feu. Nosaltres estem determinats a seguir treballant pel socialisme. Tota la nostra solidaritat amb els companys i companyes del PSC i la JSC de Sants-Montjuic.

Enviat per: FerranPedret a les 17:43 | Enllaça | comments |
       politica

06/14/09

Cal reconstruir el moviment socialista europeu

En el transcurs de la història de la humanitat ha existit sempre una part de la societat que ha sentit una pulsió per la igualtat, la solidaritat i la llibertat, amb més o menys intensitat segons el moment històric i l'adquisició de consciència respecte als mecanismes que generen injustícies i desigualtat, així com respecte als mecanismes del poder. Aquesta corrent de pensament és el que, en un sentit ampli i sense entrar en matisos, podem entendre com l'esquerra de cada moment històric. Evidentment, el seu pes o importància dins del conjunt de la societat fluctua amb el temps (és el clàssic problema de "la correlació de forces"). Aquesta fluctuació depèn de molts factors, és clar, però el domini d'una corrent de pensament o de la contrària és a grans trets el fenomen que Gramsci descrivia tan bé com a "hegemonia cultural" d'una ideologia o d'una altra.

En aquest sentit, resulta evident que d'ençà de mitjans dels anys 70, l'ofensiva cultural de la dreta contra els valors i els fonaments ideològics de l'esquerra ha anat fructificant en un domini hegemònic del pensament conservador i la seva doctrina econòmica neoliberal. Recordem com l'esfondrament del món comunista va excitar els apologetes del pensament únic, del there is no alternative i dels que afirmaven "la fi de la història i les ideologies".

El problema és que el moviment socialista, socialdemòcrata i laborista, o almenys alguns dels seus think tanks i dirigents, van assumir conscientment o inconscient alguns d'aquests conceptes que l'ofensiva conservadora anava destil·lant als debats públics. Especialment, el de que no hi havia alternativa possible al capitalisme. Es propagava l'espècie de que el dossier econòmic estava resolt pel fet que només una economia capitalista era viable.  Així, mentre els socialisme europeu desdibuixava el seu perfil propi, obsessionat per modernitzar-se i assumint (erròniament, al meu entendre), que actualitzar el discurs passava per rebaixar la seva ambició transformadora i la seva voluntat de subvertir i capgirar l'ordre establert, la dreta s'afanyava a trencar el consens del welfare que havia permès la pau social en la postguerra mundial. 

Davant la impotència de les socialdemocràcies, desarborades ideològicament, o a vegades amb la seva complicitat, la dreta política i econòmica insistia un cop i un altre en anar privatitzant, "liberalitzant", desmantellant l'Estat del benestar, mentre nosaltres ens entestàvem a no veure com els canvis en la infraestructura econòmica i la superestructura cultural que la revolució conservadora propiciava ens anava segant la gespa sota els peus. No només pel fet que la fragmentació social i la individualització feien a miques la classe social treballadora (si no en el sentit de "la classe en si", almenys en el sentit de "la classe per a si"), provocant una aparent desagregació d'interessos, sinó també pel fet que la nostra progressiva moderació (de nou la confusió entre la centralitat política i el centre polític), ens anava allunyant progressivament del corrent social al que abans fèiem referència, el que sent la pulsió per la igualtat i la solidaritat.

El fracàs del projecte socialdemocràta europeu, malgrat l'èxit que suposà la construcció dels Estats del benestar, raurà, si és el cas, en la pèrdua del seu nord principal, que és bastir una societat més justa que substitueixi l'actual, un ordre econòmic i social que sigui viable i desitjable, eficaç en la creació i distribució de la riquesa, front a un sistema actual que és intrínsecament injust, fins a extrems criminals, i que depreda cobdiciosament els recursos naturals del planeta. Això ens ha desdibuixat com a alternativa, ens ha difuminat el perfil propi, ha facilitat l'èxit de la dreta en el combat ideològic i teòric, davant l'absència d'adversari que li plantés cara seriosament en aquest terreny, ens ha convertit en els gestors benintencionats però incapaços d'alterar l'statu quo o, encara pitjor, ens ha identificat com a part de l'stablishment.

Però aquesta corrent social, aquesta corrent de pensament que, en aquesta etapa moderna podem ja qualificar, en un sentit ampli, de socialista, segueix existint malgrat el fracàs electoral de la seva principal emanació política (el socialisme i la socialdemocràcia). Una altra cosa és que aquesta àmplia corrent social estigui debilitada per la ofensiva cultural i ideològica conservadora, i que la correlació de forces ens sigui en aquest moment adversa.

Com hauríem de superar aquesta situació? És una pregunta que ens hem de fer tots els socialistes. La recontrucció d'un socialisme europeu que sigui una alternativa real al model conservador passa per qüestionar obertament i sense complexes l'essència mateixa de l'ordre econòmic i social actual. Que ens desfem de la idea de que no hi ha alternativa possible, ja que el capitalisme no durarà per sempre, com no ho va fer ni l'esclavisme ni el feudalisme (com a modes de producció que l'han precedit). És perfectament possible imaginar formes, graduals i progressives, d'anar substituïnt-lo per un sistema més just. De fet, sense radicalismes estèrils, sinó essent radicals en el que importa, que és en l'aspiració de garantir una existència digna i plena per a tothom, de transformar la societat, podem reprendre el camí on l'havíem deixat: no vam ser capaços de forçar l'establiment de garanties socials que van cristal·litzar en les diferents formes d'Estat del Benestar que veiem avui al món? Doncs seguim aquest camí, aprofundim-lo, ampliem-ne l'abast, impliquem al conjunt de la societat en el projecte d'una economia socialitzada amb un sistema d'intercanvi de béns i serveis regulat, mitjançant la participació pública o el control social directe de la producció, el crèdit i les finances, democratitzem les decisions d'inversió, i superem l'Estat del Benestar per bastir democràcies socials avançades.

És perfectament possible forjar una aliança d'amplis sectors socials que comparteixin l'aspiració de recuperar el predomini de la política sobre l'economia, que aspirin a que es prenguin decisions democràtiques sobre la forma de crear i distribuir la riquesa, i que comparteixin la idea que les persones podem cooperar per al progrés i el benestar comú, presidits per les idees que els socialistes duem al frontispici: llibertat, igualtat, solidaritat.

Enviat per: FerranPedret a les 08:18 | Enllaça | comments (4) |
       europa, politica

06/03/09

Cal aturar els assentaments israelians

Desmantellaren els de Gaza per seguir a marxes forçades construïnt-ne a Jerusalem Est i a tota Cisjordània. Bloquejen contínuament qualsevol sortida al conflicte per anar aplicant una política de fets consumats i consolidar la ocupació il·legal dels territoris palestins. De tant en tant veiem com les notícies parlen de que les autoritats israelianes han desmantellat una colònia "il·legal" (referint-se a aquelles que es construeixen sense el beneplàcit de les autoritats israelianes). No caiguem en la trampa, totes les colònies són il·legals d'acord amb el dret internacional. Cal, doncs, aturar-les totes i desmantellar-les totes, tornant a les fronteres de 1967.

Els ciutadans i ciutadanes de tot el món hi tenim molt a dir, podem pressionar els nostres governs, podem formar una opinió pública internacional que exigeixi el compliment per part d'Israel de les resolucions de Nacions Unides que condemnen l'ocupació. Podem animar a l'actual president dels Estats Units, Barack Obama, a ser encara més valent en els plantejaments que ha manifestat respecte al procés de pau palestino-israelià.

La fi de la ocupació i la colonització, el retorn a les fronteres de 1967, el dret al retorn dels milions de refugiats de la diàspora palestina, la igualtat real de drets dels ciutadans israelians d'origen palestí, són condicions necessàries per a una pau justa i duradora, que permeti als pobles d'Israel i Palestina conviure amb seguretat i confiança.

Enviat per: FerranPedret a les 13:42 | Enllaça | comments |
       dret, politica, solidaritat, internacionalisme, pau