Temps de canvi

Un punt de vista socialista

El Trencaclosques,
l'agregador de monòlegs polítics

En David Gómez i en Jaume Ferrer, són dos activistes culturals  que junts van fundar el què anomenen TAG (Taller d'Intangibles) i darrerament han llançat a la xarxa una proposta d'activisme cultural que vull celebrar amb aquestes ratlles.

No tinc el gust de conèixer-los, però han demostrat amb la iniciativa "el trencaclosques" un enguiny magnífic i una bona resposta ciutadana davant de la lectura de diferents blogs del món polític.

Òbviament tot blogger té el dret de limitar en la mesura que ho desitji la participació en el seu propi blog, de la mateixa manera que tot blogger decideix la seva línia editorial, el disseny, els seus col·laboradors, decisions totes completament respectables, però també em sembla igual de respectable "El trencaclosques" un agregador de blogs polítics que agrega aquells blogs de participació més limitada o restringida, de manera que si no pots comentar un article en un blog ho pots fer al Trencaclosques.

En el fons vista la web proposada no es tracta tant d'anar a llegir els comentaris que en els bloggs "oficials" haguéssin censurat, perquè de fet no n'he vistos d'aquests, sino que es tracta d'una demostració de que el domini del mitjà (internet) et pot fer més lliure.

Desconec de quin peu calcen els activistes culturals aquests, i si la seva iniciativa és la resposta a algun conflicte de tipus municipal, ells mateixos afirmen que tot neix de la lectura d'un artícle de'n Monzó, però fent-ne una valoració única del fet en sí d'aquesta web, em sembla encertada i sobretot enginyosa.

Cito directament del Trencaclosques:

"Molts blogs d'alcaldes i altres càrrecs polítics impedeixen afegir comentaris als articles perpetuant així el seu monòleg habitual. Com que la majoria sindica els seus continguts aquí els recollim i oferim la possibilitat d'opinar. Trenquem les closques on sembla que es vulguin tancar."

Enviat per: joanriera a les 18:39 | Enllaça | comments (3) |
       cultura, politica

Comments:

#1  19 November 2007 - 08:57

 

Hola, sóc en David Gómez i calço un 45.
:-)

Gràcies per la valoració de El Trencaclosques.

Efectivament surt de la discussió a partir de l'esmentat article d'en Quim Monzó. No de cap conflicte municipal. Es projecte es podria explicar com un cas d'exercici del que el professor Manuel Castells va anomenar "connectivitat autodirigida": la capacitat que tenim per crear a la xarxa allò que no trobem.

Estic d'acord amb tu que un blog és un "mitjà" de control "local" (personal, d'editor) dins una xarxa (blogosfera). Però et discutiria la legitimitat d'un alcalde que limiti la participació en el seu blog ja que aquest forma part de la seva activitat pública com a representant polític. Em sembla que obrir canals de participació és una obligació dels responsables polítics. I no té sentit que en un àmbit on hi ha tanta experiència participativa justament es tanquin en la seva closca per fer un discurs uni-direccional i/o esquivar la discussió pública. Això és especialment així quan el blog té un caire institucional (recolzat per l'Ajuntament, per tant acció municipal) o d'organització (recolzat pel partit, per tant acció política).
En tot cas amb El Trencaclosques explorem les contradiccions de fer servir un mitjà que facilita la participació i impedir-la o de fer un discurs al voltant d'aquesta mentre es limita.

Sobre el que dius dels comentaris censurats: algunes persones m'han escrit queixant-se de casos de censura; per això hem obert la secció Silenciats. Però de moment no l'han fet servir.

També hi ha una secció d'Opinions pensada per discutir algunes qüestions com les que aquí estem tractant.

Salut!

David Gómez
TAG Taller d'Intangibles

Anonymous

#2  21 November 2007 - 13:34

 

Hola David,
Ostres això que planteges sobre si els blogs "institucionals" han de ser participatius o no, ja entrem en un tema de debat on segur que hi trobem molts punts de vista i criteris. Jo soc dels que pensa que el blog és una eina molt manejable i que l'autor-editor és lliure d'adaptar l'eina al contigut que vol comunicar. I un responsable institucional té la mateixa llibertat que qualsevol altra, no ha de ser un greuge ser alcalde o diputat per tenir un blog personal.


Molt bona la cita de'n Castells, jo també en soc seguidor seu.


D'altra banda, en la línia que dèies, potser el problema de tot plegat és que el format Blog no està pensat per tenir un caràcter institucional, i que probablement cal fer la comunicació dels càrrecs institucionals d'una altra manera, ja que el blog té un perfil molt personal, d'opinió individual i no se fins a quin punt pot servir per personalitats que en definitiva representen la col·lectivitat.


Personalment, el què a mi no m'acaba d'agradar, més que el fet de la participació, és el fet dels "negres". Estic segur que n'hi han un pico de blogs que tenen "negre" i que en canvi neguen ternir-lo.
Puc entendre que una autoritat disposi d'un gavinet de comunicació, de fet és bàsic per la feina, però crec que cal ser sincer amb el públic i la ciutadania i dir-ho amb una nota del tipus "aquest web de XXX està elaborat juntament amb un administrador que modera el debat amb les directrius de l'alcalde" això dóna honestedat i transparència al blog. Però estic segur que no tots els responsables institucionals ho fan i algun sergur que amaga el "negre".
Tot hi això insisteixo en la felicitació al Trencaclosques, certament trenca barreres.

JR

joanriera

#3  22 November 2007 - 12:03

 

Totalment d'acord amb tu amb lo de la transparència pel que fa a "qui escriu" el blog. Si no estem normalitzant la "simulació".
De fet el blog de l'alcaldessa de Badalona n'és un exemple. Algú identificat com a "col·laborador" li deia al periodista de El Periódico que ho escrivien en primera persona i que la Maite Arquè ho revisava però no ho escrivia directament.
D'aixiò el blog no en diu res. Què els costaria posar una nota com la que tu proposes?
I quina necessitat hi ha de "fer veure" escrivint en primera persona?

Sobre el format blog i la seva orientació a l'ús-control personal: ok, dacord, però aquests blogs s'estan obrint com una forma d'acció política i molts cops des de la pròpia institució. Això demana una re-apropiació i un re-inventar-se el mitjà per adaptar-lo al context. I en aquest context "transparència", "participació", "diàleg", "debat", són conceptes importants que haurien de guiar la configuració/adaptació del mitjà.

Salutacions;

David Gómez (dvdgmz)

Anonymous

Comments: